Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta descobrir
Síguenos en Twitter Siguenos en Pinterest Siguenos en Blogger Siguenos en Flickr Siguenos en por RSS

La metamorfosis d'una papallona

Tenir erugues a casa ens fa veure que la natura no és estàtica, que canvia i es transforma de una manera o altra. Nosaltres cada dia observem com les nostres erugues de papallona reina (Papilio Machaon) creixen. Vam decidir criar unes quantes erugues a casa per poder viure aquest meravellós procés. A les criatures els encanta poder apreciar i comentar els canvis que veuen. A més, des de fa un temps també les criem a casa per augmentar la seva taxa de supervivència, doncs només 5% d'elles arriben a l'estat adult Eruga Quan surten dels ous, tal i com en el conte de la petita eruga goluda, només fan que menjar i menjar, per tal de créixer. En aquest procés, fan quatre mudes, i aleshores adquireixen la mida màxima (primera eruga de la foto), i estaran preparades pel seu últim gran canvi, la metamorfosi. Quan arriba el moment, les erugues busquen una superfície on adherir-se, com una branca o el revers d'una fulla, ho faran per l'abdomen i fabricaran uns fils sedo...

La papallona de la calavera

Fa uns dies vaig poder observar aquesta magnífica papallona nocturna, el borinot o esfinx de la mort ( Acherontia atropos ). Estava morta i la vaig poder apreciar de ben a prop, tot un privilegi.  Tot i el seu tenebrós nom, aquesta arna és totalment inofensiva. La seva nomenclatura, tant la popular com la científica, fan referència al seu dibuix al dors del tòrax que recorda una calavera humana.  Tot i els noms macabres i la fama injusta que el seu nom li ha donat, aquest animal té unes característiques ben curioses: És una de les arnes de més envergadura alar, 12 cm.  Posseeix la facultat d'emetre un sorollet piulant quan se la molesta,tant en la fase adulta comen la fase d'eruga.  Li agrada xuclar la mel del rusc de les abelles. I sabeu com ho fa? Doncs té la capacitat d'emetre la mateixa olor que una abella i així va fent feina sense que ningú la molesti.  El seu apèndix bucal és una trompa curta, a diferència de la resta de esfíngids que xuclen e...

juguem a gall, gallina o poll

Quan era petita i arribava la primavera m'encantava jugar a aquest senzill joc...serà gall, gallina o pollet? Heu jugat mai? Com es juga? Per jugar cal busca primer de tot els capolls de les flors de rosella (Papaver rhoeas) els que encara no s'han obert i no et permeten veure el color dels pètals. Un cop localitzats uns quants capolls, cadascú ha de guardar-ne els seus i treure'n un en cada partida. Primer, un pregunta  a l'altre, - "gall, gallina o pollet?"- i l'altre li ha de respondre una de les tres opcions (segons quin creu que serà el color dels pètals del capoll). Serà gall si és vermell, gallina si és rosat o pollet si es blanc. Guanya qui encerta més colors. Què ens aporta? Qualsevol element natural per senzill que sembli pot ser una font de distracció i sobretot d'aprenentatge. A partir de la rosella podem esbrinar parts d'una flor, per exemple, observem que els pètals són les parts acolorides de les ...

Tots els borinots són mascles?

Ja és primavera! I la principal imatge que veiem al nostre voltant, són els camps plens d'insectes que van de flor en flor, buscant el seu nèctar i carregant les seves potes de pol·len. Molts cops entre aquestes abelles, en veiem de grosses i peludes, són els borinots o abellots.  Quan parlem amb les criatures, i les que ja no ho són tant, tendeixen a pensar que els borinots són exclusivament els mascles de les abelles. Però això és així? què són i què fan exactament? La paraula borinot, és un manera genèrica de parlar de tots aquells insectes que brumen al volar. A diferència del que es creu popularment, els abellots no són només els mascles de les abelles de la mel, sinó que hi ha abellots que pertanyen a la mateixa família que les abelles però són d'espècies diferents. Aquí a casa nostra tenim moltes espècies la majoria destaquen per tenir franges negres i grogues amb variacions. Una de les espècies més comunes és l'abellot de terra ( Bombus terrestris ) té el c...

Una castanya que no és castanya!

De castanyers a casa nostra en coneixem dos tipus: el castanyer que fa les castanyes que ens mengem a la tardor i el castanyer bord o de les Índies. Malgrat que comparteixen el mateix nom, són de famílies diferents i poca cosa tenen en comú. Per una banda el castanyer Castanea sativa L .(Família de les Fagàciesm com el faig, el roure o l'alzina) i per altra el castanyer bord Aesculus hippocastanum (Família de les hipocastanàcies).  Com les podem diferenciar? FRUIT La castanya de menjar acaba amb una petita punta mentre que el fruit del castanyer bord és totalment rodona i no es pot menjar, és tòxica. Ambdós estan recoberts per una càpsula que en el seu interior conté d'una a tres llavors (fruits). LES FULLES  La fulla del castanyer és lanceolada i amb el marge dentat , són individuals, mentre que la fulla del castanyer bord és una fulla verda fosca composta amb 5-7 folíols i és palmada.  Castanyer (Castanea sativa) Fulla del castanyer bord, frui...

Estudiem els cargols. Creació d'un habitat

COM ELS PODEM OBSERVAR? J a s abem una mica més dels cargols però ara ens propo se m estudiar-los amb més detall i així iniciar-nos en el camí de la recerca i descoberta científica. Mitjançant l'obser vació i l'explo r a ció directa i indirecta dels cargols volem que els nens descobr eix in el món natural i comprenguin i dese nvolupin els seus sentits. Proposta d'activitat   L’activitat està pensada per conèixer de més aprop aquests invertebrats tan populars. Crearem un petit hàbitat (intentant aproximar-nos a la realitat) per als nostres convidats, serà temporal doncs només volem estudiar-los per aprendre més d'ells. Així al cap d’un temps, cal actuar correctament i tornar els caragols al medi on els hem trobat. Imatge. The Artful life   Materials per construir el micro hàbitat dels cargols 1. Un flascó de vidre gran o safata alta 2. Un got de plàstic 3. Pot de plàstic per fer d 'abeurador   4. Unes fulles fresques que cal an...

Descobrir la natura, el perquè de tot plegat

Quan era petita recordo la fascinació per les petites coses; en trobar un cau, en seguir una llarguíssima fila índia de formigues, en aconseguir veure els ocells entre les fulles d'un arbre, en perseguir les granotes o en grimpar pels arbres...Quan recordo aquells anys de descobriment pels camps de la plana de Lleida i els caps de setmana voltant per la muntanya em sento afortunada. Crec que aquest contacte amb l'entorn m'ha fet estimar, valorar i gaudir de la natura, així com protegir-la i donar-la a conèixer. Tot infant hauria d'estar en contacte amb la natura, hauria de ser un dret, com deia Rachel Carson  <<Un cop despertes en els nens el sentit de l'admiració per la natura aquest es converteix en una necessitat per gaudir de la pròpia natura, però també de la vida.>> Carson intuïa que aquesta admiració és un instint innat per a molts nens, potser perquè ells també són petits i estan més aprop del terra que nosaltres, i es donen compte i gaude...