Pals, Pedres i pinyes. Descobreix la natura amb les teves criatures

Fa uns dies vaig poder observar aquesta magnífica papallona nocturna, el borinot o esfinx de la mort ( Acherontia atropos ). Estava morta i la vaig poder apreciar de ben a prop, tot un privilegi.  Tot i el seu tenebrós nom, aquesta arna és totalment inofensiva. La seva nomenclatura, tant la popular com la científica, fan referència al seu dibuix al dors del tòrax que recorda una calavera humana.  Tot i els noms macabres i la fama injusta que el seu nom li ha donat, aquest animal té unes característiques ben curioses: És una de les arnes de més envergadura alar, 12 cm.  Posseeix la facultat d'emetre un sorollet piulant quan se la molesta,tant en la fase adulta comen la fase d'eruga.  Li agrada xuclar la mel del rusc de les abelles. I sabeu com ho fa? Doncs té la capacitat d'emetre la mateixa olor que una abella i així va fent feina sense que ningú la molesti.  El seu apèndix bucal és una trompa curta, a diferència de la resta de esfíngids que xuclen e...

Amb la primavera arriba un dels ocells més comuns i propers que tenim prop de les nostres cases, les orenetes! Tot i la cultura popular que envolta aquests ocells (cançons, poemes, etc.) encara són molt desconeguts per la immensa majoria de la població. Molta gent desconeix el gran servei que fan com "agents antimosquits", doncs no saben que la seva font d'alimentació són els mosquits i els insectes voladors que tanta nosa ens fan a l'estiu.  Observació Molt probablement si vivim en un poble o als afores de les ciutats, tindrem a prop de casa algun niu d'oreneta. Font: Orenetes.cat Les orenetes vulgars ( Hirundo rustica )són fosques per sobre i blanques per sota, amb la cua llarga. Fan niu de fang en forma de tassa. Normalment els construeixen en masos, edificis vells, coberts o granges.  Les orenetes cuablanca ( Delichon urbica ) es diferencien de les vulgars per tenir la cua curta i el carpó blanc. Els seus nius són de fang i es troben enganxats ...

De castanyers a casa nostra en coneixem dos tipus: el castanyer que fa les castanyes que ens mengem a la tardor i el castanyer bord o de les Índies. Malgrat que comparteixen el mateix nom, són de famílies diferents i poca cosa tenen en comú. Per una banda el castanyer Castanea sativa L .(Família de les Fagàciesm com el faig, el roure o l'alzina) i per altra el castanyer bord Aesculus hippocastanum (Família de les hipocastanàcies).  Com les podem diferenciar? FRUIT La castanya de menjar acaba amb una petita punta mentre que el fruit del castanyer bord és totalment rodona i no es pot menjar, és tòxica. Ambdós estan recoberts per una càpsula que en el seu interior conté d'una a tres llavors (fruits). LES FULLES  La fulla del castanyer és lanceolada i amb el marge dentat , són individuals, mentre que la fulla del castanyer bord és una fulla verda fosca composta amb 5-7 folíols i és palmada.  Castanyer (Castanea sativa) Fulla del castanyer bord, frui...

El Bernat vermell - Graphosoma linea tum Els bernats o xinxes són insectes de la família dels pentatòmids. És un dels insectes més fàcils de trobar i d'identificar a l'estiu. El bernat vermell ( Graphosoma lineatum ) tal i com indica el seu nom és de color vermell i té ratlles negres per la zona dorsal. Per sota és puntejat. A l'estiu és freqüent veure'l damunt plantes de fonoll o de pastanaga borda , a les quals parasiten. Si vols identificar-lo amb més detall, pots descarregar-te la guia d'indentificació i d'informació d'aquest hemípter.

ESPIADIMONIS (èsnids) Els espiadimonis es poden distingir de les libèl·lules per: Són més petits; fan uns 3 cm de llargària respecte als 5 cm de les libèl·lules. Amb algunes excepcions. Les libèl·lules generalment tenen l'abdomen més ample i robust. Les libèl·lules al repòs tenen les ales esteses i els espiadimonis les ales arreplegades cap enrere. Els espiadimonis acostumen a ser de colors metàl·lics. El vol és ràpid, rectilini i poderós.   LIBÈL·LULES  Les libèl·lules (zigòpters) es caracteritzen per: Quan estan descansant tenen les ales plegades cap enrere, i les mantenen verticals, alineades al costat de l'abdome. Els ulls estan molt separats a cada costat del cap. Els dos parells d’ales són iguals. El vol és zigzagant i espasmòdic. Són més esvelts i tenen l’abdomen més llarg. Són de colors verd i blaus metàl·lics

Quan temps fa que no veus una cuca de llum? potser mai n'has vist cap o no potser no has vist mai quin és el seu aspecte, i segurament ja fas tard, doncs no són bons temps per aquest coleòpters tan màgics i misteriosos. Fa poc vaig llegir un article de la Fundació Terra que feia ressò del gran declivi d'aquest insectes. El podeu consultar aquí Imatge: National Geographic Què són les cuques de llum? Les cuques de llum són escarbats coleòpters (família Lampyridae ). Són propis de les zones tropicals i subtropicals, tot i que hi ha algunes espècies, unes vuit, que viuen per les nostres contrades. Quan pensem en cuques de llum, a la ment ens bé la imatge de punts fosforescents enmig de matollars durant les caloroses nits d'estiu.  Les femelles es caracteritzen per tenir un aspecte de larva i no tenen ales. Els mascles, en canvi, tenen una aparença totalment diferent, són força més petits, alats i amb ulls desenvolupats per veure contrastos de llum. Les cuques...

El dent de lleó és molt freqüent en els paisatges de les nostres terres. Tot i que hi ha nombroses espècies, es reconeixen fàcilment per tenir el capítol de flors linguat de color groc. Per la canalla són coneguts com els "angelets", doncs al bufar les seves fructificacions, es desprenen volant les seves llavors, tot afavorint la disseminació de llavors.  Capítol groc del dent de lleó A la primavera observem la flor del dent de lleó, un capítol de groc intens. Quan madura les flors es transformen en fruits que porten un plomall al capdamunt, es coneix amb el nom de vil·là, preparat per ser transportat pel vent.  Durant l'hivern, el dent de lleó es manté viu, és una planta perenne, mantenint vives les seves arrels sota terra i esperant novament la primavera per florir. Són plantes que tot i la seva amargor, les seves fulles es mengen en les amanides i de les flors es fa infusions. Podeu descarregar-vos la fitxa de la llibreta de camp...