La desnaturalització dels infants

Dormir a l'aire lliure, exposar-los a la pluja, prendre el Sol, saltar bassals, són moltes accions que poques vegades les criatures posen en pràctica. 

Es creu que els petits són incapaços de fer llargues caminades a camp obert i que per a ells és un gran esforç. Però, si no ho comencen des de petits, quan realment estaran preparats? sense adonar-nos compte els adults els insensibilitzem a l'entorn, evitem situacions de "risc" com anar descalços per l'herba molla, caminar sota la pluja, pujar arbres.....i provoquem justament el contrari, desenvolupem infants irrespectuosos molts cops amb l'entorn, per la falta de connexió i per la manca de coneixement que tenen. Quants cops veiem criatures i altres de més grandetes, matant insectes perquè simplement fan fàstic? o perquè estan (on per cert, els hi pertoca estar, al seu hàbitat) en el camp o en l'herba on nosaltres hem decidit anar? Quants infants arrenquen plantes, branques o flors indiscriminadament? La seva ment i la nostra com a acompanyants d'aquelles criatures s'ha apartat de la natura, no l'entén. 

Moltes criatures, quan els hi proposes una excursió on el principal interès es conèixer l'entorn caminant, es queixen o es cansen a la mínima, desmotivant-se només amb la idea. Aquestes actituds no són més que l'exemple de la falta de costum i per la monotonia d'ambients en que es mouen, un ambient d'asfalt.

La natura és una font interminable de recursos i de motivació per als menuts. Sensibilitzar-los i que coneguin de primera mà l'entorn natural hauria de ser una prioritat per la societat.