Segur que quan éreu petits i anàveu a la platja us fèieu un fart de buscar tot tipus de tresors; petxines, closques de cargols, vidres arrodonits, etc.... a mi personalment, una de les coses què més em sorprenia era rebuscar entre la sorra i trobar petxines foradades. Quina sort! pensava. Les podia unir i fer-ne collarets. I és que més o menys el nombre de petxines foradades que podem trobar en una platja és d'una entre cent, així que cal triar i remenar. Però com l'erosió del mar, el seu onatge, podia fer un forat tan perfecte? La curiositat em va portar anys més tard a esbrinar el famós misteri dels perfectes forats en les petxines. Sabeu quin és? Sabeu qui és el responsable? Doncs un cargol marí, anomenat cargol lluna ( Naticarius hebraeus ). S'anomena així per l'obertura en mitja lluna que té. El seu aspecte és robust i brillant, amb taques brunes, la forma de les quals recorda a l'escriptura hebrea, d'aquí el nom de l'espècie hebraeus
Entrades
